La Bitlla fantasma

Les que vam poder anar a Horta (Barcelona, el Barcelonès), vam arribar tres quarts d'hora abans del partit, i vam cercar un bar per esmorzar. Volíem fer uns cafès i uns entrepans, però cinc minuts abans de començar el partit encara els no tenien fets. No és que ens tinguessin mania, els jugadors de la Llacuna i altres jugadors, d'altres equips, estaven en la mateixa situació. Al final, vam arribar al camp just a temps per començar les tirades, amb els entrepans ben calents a les mans.

El primer partit va anar força bé. Ens pensàvem que perdríem i no estàvem gaire preocupades pel resultat. Fins que de cop i volta, ens vam fixar que guanyàvem la primera ronda..., la segona..., i la tercera!!! O sigui que vam guanyar el partit!! És de justícia esmentar, que per sort per a nosaltres, els de Savall van fer uns resultats menors als habituals, i aquest fet també va contribuir a la nostra victòria.

Mentre jugàvem ens van venir a espiar els Xatos de Rubí, per saber el nostre nivell ja que juguem amb ells a les següents jornades. Just quan van venir vam fer unes bitlles d'aquelles de "bollo" i se'n van anar acollonits.

La millor jugada la va protagonitzar la Laia, va tirar un bitllot que va anar a parar un pam a l'esquerra de les bitlles, al cap de quatre segons van caure les dues bitlles de la dreta. Com? amb la vibració del terra?, amb l'ajut del déu de les bitlles?, ... Fos com fos, totes ens vam posar a riure, però l'equip contrari ni se'n va adonar, i vam aconseguir fer bitlla!!! Una bitlla fantasma!!

Tot jugant vam fixar-nos que el camp era molt petit. Semblaven unes pistes de petanca. Aquest fet ens va sorprendre ja que eren els camps del Siurenenc, l'equip del Toni Soler, aquell noi de la federació que ens havia explicat que el seu equip tenia, fins i tot, una escola de bitlles. No sé si l'escola, entrenen ens aquests camps? Particularment a nosaltres, ens van semblar una mica "cutres"!!! Degut a les petites dimensions del terreny, no hi cabíem tots, i vam haver de fer dos torns per a poder jugar tots els partits. O sigui que vam haver-nos d'esperar una hora per jugar la segona jornada. Durant aquesta hora vam estar animant l'equip de Sabadell i els de Rubí, per fer una mica d'ambient vallesà. Amb tot això, algunes de les amigues que vam anar a Horta, ens vam adonar que allà on jugàvem, en algun lloc o altre, hi havia sempre una estelada penjada, i ens vam preguntar qui es dedicava a penjar estelades als partits de bitlles.

Un cop ja a la segona jornada vam està xerrant amb un noi de la LLacuna, "el Brillant", es veu que es el membre més sociable de l'equip. Ells jugaven al primer torn de la primera jornada i el segon torn de la segona, o sigui que tenien dues hores lliures al mig. Mentre ell es va quedar, la resta de l'equip se'n van anar a fer turisme per Barcelona. Xerrant amb "el Brillant" vam descobrir que l'estelada la hi posaven ells. Semblen bona gent!!!. Ens van dir que en el seu equip només tenen nois i que els falten noies, just al revés que nosaltres.

El més destacat d'aquesta jornada va ser una altre jugada memorable de la Laia. Amb el seu gran estil va llençar un bitllot que en comptes d'anar endavant va pujar verticalment amunt i li va anar a parar als peus. La va agafar tot dissimuladament per tornar-la a llançar, però el Cristian de Sabadell que feia d'àrbitre, no ens va deixar!!!

Al final vam guanyar els dos partits, que no està malament. I ens en vam anar amb un bitllot de més, per què la Iola, que ja sabem de quin barri prové, se'n va quedar un que sembla ser que no era de ningú.